Expedició Gasherbrum II

Audiovisual de l'expedició

2005-12-19T13:34:00.000+01:00

Us volem convidar a tots a l'audiovisual que farem el dia 23 de desembre a les 21:30h a la Sala Noble de la Cooperativa, per explicar-vos i mostrar-vos la nostra aventura.

Us hi esperem a tots!!!

Aquesta vegada no ha pogut ser.

2005-07-29T20:00:00.000+02:00

L’expedició no ha aconseguit el cim, tot hi haver treballat de valent i arriscant-se fins al final. S’esperaven que tinguessin un parell de dies de més bon temps, però la situació climatològica ha empitjorat les últimes hores.

Actualment Joan Cardona i Alfons Gaston, els dos únics membres que han estat fins ahir a la muntanya esperant una petita finestra de bons temps, ja són al Camp Base, acabant de recollir el material, juntament amb els portadors que els ajudaran a transportar-lo fins a Islamabad.

La resta de l’expedició Josep Roura, Andreu Vidal i Ferrant Rotllant es troben a Skardu, poble on es reunirà tota l’expedició d’aquí a uns 4 dies. Preveuen arribar a Islamabad el proper dia 3 d’agost on tramitaran tots el permisos amb les autoritats pakistaneses i arribar a Sant Hilari Sacalm el dia 7 d’agost per la nit.

Les últimes decisions

2005-07-27T19:56:00.000+02:00

Joan Cardona ens diu que es troba a 6500 metres juntament amb Alfons Gaston dins de la tenda esperant que pari de nevar, per decidir finalment si faran l’últim i decisiu atac al cim. De totes maneres, preveuen que no tindran sort i que el mal temps els acompanyarà fins al final.

Totes les expedicions que es troben tan al GI, K2, GII i altres cims del Karakorum baixen cap als seus camps base per culpa de la climatologia.

Ferran Rotllant, Andreu Vidal i Josep Roura, es troben ja a “l’herba” tal i com diuen ells, fent referència a que es estan a la vall propera a Skardu, on hi arribaran d’aquí a un parell de dies.

Josep Roura, Andreu Vidal i Ferran Rotllant amb part dels membres de l'expedició argentina i un Oficial d'enllaç

El proper dimecres serà l'últim i definitiu dia per fer el cim.

2005-07-25T18:53:00.000+02:00

Part de l’expedició, Josep Roura, Andreu Vidal i Ferran Rotllant deixen el Camp Base demà dimarts cap a Gondogoro per tornar ja cap a casa. Preveuen que d’aquí a 4 tots tres seran ja a Skardu.

Únicament Alfons Gaston i Joan Cardona pujaran aquest matinada al Camp II i demà cap al Camp III per fer ja l’últim intent de fer el cim el proper dimecres. Quan estiguin al Camp II, si encara continuen tenint mal temps l’expedició abandonarà definitivament el projecte per posar rumb cap a Skardu i tornar cap a casa.

Un dels membres de l'expedició arribant a les cotes de 7000 metres, a la vora del Camp III

Us transmetem un correu electrònic que ens ha fet arribar Joan Cardona.

hola amics!

Ja fa tres dies que som a baix al Camp Base, i ja ho he paït. Abans d'ahir em vaig llevar del sac de dormir a les tres del matí. No podia dormir. Tenia uns ulls com unes taronges. Què havia passat? estava realment sacsejat. Se’ns ha escapat el cim o senzillament hem sigut prudent? estàvem just al límit o encara podíem apurar una mica més?. No ho sabré mai. La meva sensació es de frustració: tenia forces de sobres per pujar a dalt, però estem a baix i sense cim.

Dissabte, dia 16 a les quatre del matí sortim del Camp Base. Quatre hores d'esquerdes perilloses i sempre amb la por de caure a dins. Al final arribem al Camp I, a 6000 metres, Tres dies tancats a dins de la tenda. No para de nevar.

Al final, el dia 19 marxem cap al Camp II a 6500 metres. La primera sorpresa a 6350 metres: hi teníem una tenda i menjar. Ens l'han robat! Som quatre i només tenim una tenda de dos. Al final, ens posem dins d’una tenda d'uns companys turcs. Menys mal!. L'endemà sortim a les 4 del matí. Hi ha molta neu, és dret i perillós. Anem pujant. Som a 6750 metres i veig una corda a 15 metres a l'esquerra que està enterrada a la neu. Ve de dalt, pel lloc on passem. La vaig a buscar i la tallo de baix per dur-la al camí. Hi passo el juma , ja estic lligat a la corda!. De cop i volta sento uns crits: allau! Clavo el piolet i la neu comença a caure per tot arreu. Estic aterrat! tinc por! Noto una sacsejada fortíssima que m'arrenca de la paret. Surto volant! És el final. Espero que sigui ràpid. Ja no és por. És terror! Quedo penjat de la corda. Estic viu! Miro cap a dalt a en Pep i l'Alfons. Els ha passat just per sobre, al costat. L’ Andreu, ben empolsat, l'ha esquivat per pèls més avall. Tots ens quedem freds, però ens refem i continuem pujant.

Superem un serac. Primer 30 metres de 80 graus, desprès 70 graus, mes tard una mica més suau, potser 60 graus. Uns coreans ens treuen la corda del primer tram per pujar-la més amunt. L'Andreu, que va al darrera seu, es queda ben penjat. No s'ho pensa dues vegades i puja a pèl sense corda. L'espero a cinc minuts del Camp III a 7000 metres. Està una mica estressat, Tranquil! que ja hi som!!!!.

El camp III és un balcó increïble sobre la glacera del GII. Ens aixequem a les 9 de la nit per menjar una mica. A les 10 ens posem en marxa. Som un grup nombrós d’unes 15 persones. Només començar a pujar s'intueix, sota els nostres peus, una placa de vent immensa. Som massa gent junta per anar-hi per sobre. Poc a poc el camí es posa mes dret. En principi no hi ha cap corda fixa i, a sota nostre, una placa de vent i pel voltant més d'un que feia poc que caminava amb crampons.

Decidim baixar. Era massa arriscat continuar. Un cop a la tenda sentim crits i veiem senyals d’un frontal: era un Itàlia que ens deia que havien trobat corda fixa una mica més amunt. son les 12:30 de la nit desprès de pensar una mica decidim pujar a veure fins on arriben les cordes fixes. La gent ja esta dispersa i molt més amunt. Sortim a la 1 de la matinada l’Alfons i jo, Joan. A les 3 ja estem al Camp IV a 7500m. Els primers encara no han començat la travessa del plató. Per nosaltres és, potser, la part més perillosa de la pujada. Ens posem al davant a obrir traça i, ràpidament, veiem que el perill és real: la placa de vent immensa. Parem en sec i diem a els que venen darrera que és molt perillós. Fem mitja volta. La veritat que és dur, quan et trobes bé físicament, fer mitja volta a només 500 metres del cim.

La resta, tres que van darrera de tots els 8 mils decideix continuar. L'endemà parlem amb la gent que va fer cim aquell dia i ens diuen en italià hemos sido un poco locos. Algun d'ells encara tenia la cara d’haver passat por.

Ja som al dia 24 i ara tornarem a fer un altre intent al cim. Pujarem l'Andreu, l'Alfons i jo. Queda poc temps: el 29 marxem del Camp Base, esperem tenir una mica més de sort.

Hem estat uns dies anant al límit i estaria bé fer el cim, sense haver d’anar-hi tant.

Una abraçada a tothom i fins aviat.

Joan, en nom de l'expedició ..

Últim intent d'accés al cim.

2005-07-22T17:54:00.000+02:00

Ahir dijous, l’expedició va intentar tornar a fer el cim després de què la matinada de dimecres avortessin l’atac final. Varen sortir del Camp III a les 10 de la nit, però varen haver de recular altre cop al Camp Base, on son ara, per l’estat de la neu i de les possibles allaus que cauen de les muntanyes del Karakòrum.

La nit de dimarts a dimecres, l’expedició, conjuntament amb un grup d’italians i coreans, varen intentar fer el cim però varen desistir, després de que Joan Cardona es veies afectat per una allau que el va arrossegar només uns 10 metres muntanya avall ja que estava lligat per les cordes de seguretat, just quan estaven fent la travessa per sota de la piràmide del Gaserbrum II a 7500 metres d’alçada, juntament amb Alfons Gaston. Josep Roura i Andreu Vidal varen aconseguir arribar als 7100 metres però varen desistir per esgotament.

S’esperen tres dies de relatiu mal temps, però ja els va bé perquè compacta la neu i la fa més resistent i estable. Durant aquests dies, el sol del matí fonia la neu, rebaixant-ne el gruix i per la nit tornava a congelar-la superficialment, formant únicament una crosta de gel. D’aquesta manera esperaran que passi aquest dies, reposant i agafant forces al Camp Base i, si en tenen la oportunitat, intentaran que part de l’expedició, Cardona i Gaston, facin el cim aproximadament el dimecres dia 27, última oportunitat ja que el dia 29 se’ls acaba el permís de les autoritats locals, d’accés i estança a la muntanya. Ferran Rotllant que encara es queixa de l’esquinç, Andreu Vidal i Josep Roura restaran al Camp Base esperant el retorn a casa.

Apunt abandondar definitivament el Camp Base

2005-07-15T19:31:00.000+02:00

Tots estan apunt per abandonar el Camp Base aquesta matina cap a les 3 del matí (les nostres 12h) per començar a fer l’atac al cim. Esperen poder marxar ja que els torna a caure una tempesta de neu.

Ferrant Rotllant intentarà ascendir amb la resta d’expedició tot i que no es troba físicament bé, però es tem de que si no ho intenta ara, no podrà fer el cim. De totes maneres, quan arribi al Camp I valorarà si pot fer l’esforç o no, per tal de no fer anar malament al grup. Tot i això, tot estan molt animats.

Durant aquest dies que no s’han pogut moure del Camp Base, s’han dedicat a fer petites excursions per no perdre el to muscular i a alimentar-se el màxim possible. Com a curiositat ens comenten que totes les altres expedicions s’estan aprimant excepte ells.

Segurament la nit de diumenge a dilluns, arribaran al Camp II i intentaran localitzar i desenterrar de la neu la tenda que ja varen muntar dies enrera part de l’expedició a més de 6400 metres.

Totes les expedicions esperen que el temps els millori i que tinguin, com a mínim tres o quatre dies de bonança per intentar avançar. Ens comenten que intenten fer els mínims esforços inútils ja que a aquella alçada pateixen molt de desgast físic per l’elevat gradient tèrmic: dels 65ºC a la 1 de migdia als –10ºC a la nit. Aquests canvis de temperatura fa que el cos estigui sotmès a un canvi de temperatura massa brusc i moltes vegades en menys d’una hora poden variar de més de 40ºC de diferència. Com a anècdota ens expliquen que se’ls ha cuit més d’un paquet de pernil salat, només per ser a dins de la tenda a raig de sol.

Tot i això, l’expedició està molt animada i encoratjada a fer el cim.

Esperan al Camp Base a que el temps millori

2005-07-13T19:51:00.000+02:00

Actualment tots es troben al Camp Base esperant que el temps millori. S’esperen que tinguin uns dies de temps estable, sense precipitacions i intentaran fer ja l’atac al cim. Si tot va bé, el pròxim diumenge estaran ja al Camp 2 a 6500 metres i pocs dies després al Camp 3 a 7000 metres.

Tot i que el programa se’ls ha retardat, preveuen que podran aconseguir el cim abans del 29 de juliol, dia en què hauran de deixar el Camp Base per tornar a cap a casa.

Totes les expedicions que volen fer el cim estan reunides al Camp Base degut al mal temps i a la neu tova. Comenten que tot i que no poden fer res més que esperar a que millori el temps, aprofiten l’estona per parlar, aprendre i a compartir experiències amb les altres expedicions.

Foto de grup de l'expedició hilarienca (a l'esquerra)
amb les altres expedicions.
Fotografia extreta de la pàgina d'una expedició argentina.

Els últims dies Ferran Rotllant i Andreu Vidal no s’han trobat bé: Rotllant encara no està recuperat i es queixa de que el dolor de l’esquinç encara no disminueix, i Vidal va passar la nit de diumenge a dilluns amb mal estar produït pels aliments i l’aigua de la zona.

Correu de l'expedició arribat avui:

Hola a tots!
Després d'uns dies de mal temps i molta neu al camp 1 hem pogut muntar el camp 2 i acabar d'equipar la banana. Ara estem al camp base, el mal temps ens ha visitat una altre vegada, ara neva intensament, la gent que ha baixat aquesta nit del camp 1 diuen que ha caigut 80cm de neu nova. Creiem que tota la feina feta fins ara s’haurà de tornar a fer. Bé amics gaudiu de l'estiu, que nosaltres "ho fem de l'hivern".

Una abraçada a tots.

Obrint part superior del la Banana

Al Camp I a 6000m.

Al cim de la Banana 6500

La Gelera amb tempesta

Part de la gelera del Camp I

Obrint la Banana.JPG

Ferran Rotllant en repòs

2005-07-08T17:10:00.000+02:00

Dijous passat, Alfons Gaston i Andreu Vidal, varen portar part de material fins a mitja Banana a 6400 metres d’alçada, lloc on varen plantar una tenda per deixar-hi part de l’equip. No varen poder seguir més amunt per culpa del mal temps, ja que a cada pas que feien s’enfonsaven dins la neu tova acabada de caure.

Ahir, durant el trajecte del Camp I al Camp Base, Ferran Rotllant va trepitjar una esquerda de gel a la glacera. Com a conseqüència d’aquest incident, els metges que hi han al Base li han diagnosticat un esquinç muscular intercostal que l’obligarà a estar de 10 a 15 dies en repòs al Camp Base. Encara que ens comenta que té molèsties a l’hora de respirar, Rotllant no perd l’esperança de coronar el cim, i intentarà pujar després d’aquest període de temps al GII, si el mal temps i la recuperació no li ho impedeixen.

La resta del grup que va descendir a buscar menjar, Josep Roura i Joan Cardona, Tornaran a pujar al Camp I i allà decidiran amb la resta de grup de seguir amb el programa i començar a avançar cap al Camp II a 6500 metres. Tot i això, l’equip s’esperaran a que caiguin per si soles un parell d’allaus que els impedeix executar la travessa entre els camps I i II. L’equip creu que podran seguir endavant fins al cim, encara que el projecte s’hagi retardat per culpa de la climatologia

Aquest és el perfil de la Banana que l'equip veurà quan sigui al Camp II

Neu i més neu

2005-07-07T17:35:00.000+02:00

La nit de dilluns a dimarts, l’expedició va començar a pujar cap a Camp I a 6000 metres. Josep Roura i Ferran Rotllant es varen quedar al Camp Base un dia més per acabar d’aclimatar-se a les noves condicions a 5400 metres d’alçada respecte el nivell del mar. De totes maneres, l’expedició es va tornar a completar l’endemà quant Roura i Rotllant varen arribar als 6000 metres.

Actualment el Pakistan i la regió del Kashmir estan a l’època de monzons. Tot i que a nivells inferiors els efectes de la meteorologia es mostren com a pluges, a alta muntanya es caracteritzen per nevades importants, tot i ser a l’època de desglaç. L’equip ens diuen que al Camp I va caure en una nit una nevada de més d’1 metre d’alçada.

La passada nit, Joan Cardona, Josep Roura i Ferran Rotllant, van tornar al Camp Base per buscar menjar per un quants dies ja que volen començar l’intent d’atac, que podria durar entre 8 i 14 dies, des del Camp I.

Actualment al Camp Base hi ha una dotzena d’expedicions, argentines, americanes i algunes d’espanyoles, però de moment no volen tampoc abandonar el camp per culpa de la meteorologia. Segons prediccions meteorològiques, s’espera que durant els propers dies tinguin el cel tapat i amb poques precipitacions .

Parats pel mal temps

2005-07-03T14:29:00.000+02:00

Des del passat dimecres no hem pogut mantenir cap conversació telefònica via satèl·lit en part per culpa del mal temps, però els nostres amics ens han enviat un correu electrònic i una imatge des del Camp Base.

Hola amics,
Estem parats al Camp Base. Ens ha caigut dos pams de neu i la muntanya està molt perillosa.

Ens trobem tots perfectament bé i ben aclimatats. Esperarem dos dies a que calmi el temps i segurament demà passat a la nit pujarem amunt.

Anirem amb molt de compte. De moment tenim una tenda muntada a 5.600 m.

Una abraçada molt forta des de el Karakorum.

Joan, Alfons, Andreu, Pep i Ferran

La primera imatge que ens envia l'expedició des del Camp Base.

Han assolit el Camp I

2005-06-29T17:50:00.000+02:00

Tot el grup, excepte Joan Cardona varen aconseguir arribar i tornar del Camp I ahir, després de deixar el Camp Base a la 1 de la matinada. Per sort, Cardona ja es troba totalment recuperat de les molèsties que va tenir dies enrera.

Avui, l’equip ha preparat les motxilles per deixar el Camp Base, per anar ja al Camp I a passar-hi 2 dies per a aclimatar-se a les condicions de la zona.

Fins ara han gaudit de molts bon dies. Des d’ahir el cel es va començar a tapar i s’espera que els dos pròxim dies tinguin pluja o neu a les muntanyes. Com a dada curiosa, la temperatura a l’interior de les tendes és de només –3Cº. La previsió de les temperatures que els espera aquest pròxims dies es situa entre els –5 Cº i –10 Cº.

Tot i que han pogut enviar algun que d’altre missatge, encara no han aconseguit poder enviar fotografies del grup. El divendres, quan tornin al Camp Base intentaran enviar-nos imatges de l’expedició

Arriben al Camp Base, a 5100 metres

2005-06-27T18:16:00.000+02:00

Després d’un dia complert d’aclimatació a Urdukas, el grup va començar la travessa la matinada de divendres. L’expedició va arribar a Gore a 4500 metres després de més de 8 hores de caminar pel mig de la glacera de Baltoro.

Varen tenir un petit incident amb 12 dels portadors de material fins al Camp Base per desavinences amb els preus i desanimats per la climatologia. Després de diferents trucades, varen aconseguir un nou grup per fer-los arribar el material i menjar.

Durant la nit de dissabte a diumenge van arribar al Camp Base de l’expedició, situat a 5100 metres d’alçada. Fins avui han estat muntant totes les tendes del grup, a més de instal·lar i revisar tot el material ascendit

El pròxim pas serà arribar al Camp I a 6000 metres d’alçada per començar a portar material. El grup estarà format per Josep Roura, Andreu Vidal, Alfons Gaston i Ferrant Rotllant. En Joan Cardona es quedarà un dia més al Camp Base degut a problemes intestinals provocats per la calor, i la ingesta de menjar local i beure aigua de la zona. Esperen que durant les pròximes hores Cardona estigui recuperat al 100 %

Tot i que més endavant arribaran a tenir unes temperatures realment baixes, al voltant dels 30 graus sota zero, actualment el grup està gaudint de bons dies i realitzen els desplaçaments aprofitant les baixes temperatures nocturnes, ja que durant el dia superen els més de 30 Cº, a 5000 metres i a les 8 del matí.

imatge de la Glacera de Baltoro

Comença l'aclimatació a 4000 metres

2005-06-22T22:51:00.000+02:00

Avui, el grup d’expedicionaris es troba a la vil·la de Urdukas, a més de 4000 metres d’alçada. Estan molt contents de la gent d’aquella zona que els ha rebut amb el braços oberts. A aquesta població s’hi estaran un parell de dies per començar a aclimatar-se a l’alçada i al clima on continuen tenint un temps molt inestable amb pluja, vent i neu a les muntanyes.

Divendres començaran a caminar per la gelera del Baltoro per arribar al Camp Base. On tenen previst arribar-hi el dilluns 27, que es troba situat més enllà del Tron de la Concòrdia.

Urdukas i la seva gent (fotografia d'una expedició danesa l'any passat).

Deixen enrera la civilització

2005-06-20T09:41:00.000+02:00

El divendres 17, l’expedició va arribar a Skardu, a 2350 m d’alçada després de passar per una carretera molt perillosa on varen tenir moltes dificultats. Com a anècdota del dia, el grup es va trobar amb un equip del gravació del programa “Al filo de lo imposible” del primer canal de la Radio Televisió Espanyola.

El dissabte, un cop a Skardu varen comprar tot el material i menjar que els faria falta per començar l’expedició. Al final, les motxilles els pesava més de 25 Kg. amb tot el material i menjar entre d’altres elements necessaris per l’expedició.

Ahir diumenge, van sortir de Skardu amb vehicles Land Rover direcció a Askolie, on, després de netejar un parell d’allaus de les carreteres de la regió que els impedia avançar, van plantar les tendes per refugiar-se per passar-hi la nit.

Avui dilluns, 20 han començat la jornada a les 5 de la matinada per aprofitar més el dia i s’han dirigit cap a Jola amb 3510 metres d’alçada, on han arribat després de més de 5h de trekking per la zona amb les motxilles a l’esquena enmig d’un temps inestable.

Demà dimarts també començaran el dia cap a les 5 de la matinada amb la intenció d’arribar a Paiju a 3500 m d’alçada, últim lloc abans d’arribar a la gelera de Baltoro on s’hi establiran per un parell de dies per aclimatar-se a les condicions de la zona.

Esquema del recorregut.

Avancen un dia el programa

2005-06-16T20:03:00.000+02:00

Avui és troben a Shigar després de més de 14h d'autobús des d’Islamabad, camí cap a Skardu al camp base on preveuen arribar-hi demà, avançant un dia tot el programa, ja que no esperanven obtenir els permisos amb tanta agilitat. Demà acabaran de comprovar tot l’estat del material al camp base i intentaran enviar-nos les primeres imatges de l’expedició

Unes fotografies de la regió de Shigar i d’Skardu

Tot a punt per conquerir un dels 14 cims del món de més de 8.000 metres

2005-06-16T18:43:00.000+02:00

El passat 14 de juny, el grup d'expedicionaris, Ferran Rotllant, Andreu Vidal, Josep Roura, Joan Cardona, de Sant Hilari Sacalm i Alfons Gaston, de Sils, van començar el seu viatge cap al Pakistan per conquerir un dels 14 cims més alts del món, el Gasherbrum II de 8.035 m. Aquesta és una muntanya tècnicament molt difícil, segons que va explicar Cardona dissabte proppassat en un acte de comiat que se'ls va fer a la Sala Noble.

A l'acte els expedicionaris van explicar la ruta que seguiran per portar a terme el seu objectiu, fer el cim del Gasherbrum II. Els membres de l'expedició no portaran oxigen com a ajuda en els punts més alts de la muntanya. L'atac final al cim començarà el pròxim 15 de juliol.

Les últimes notícies, per telèfon, que es tenen són d'ahir dimecres. La trucada va durar pocs segons mentre les autoritats pakistaneses els estaven donant els permisos per començar l'expedició. Ens van dir que havien arribat cansats però en bones condicions i que no han perdut gens de material. Avui és dirigeixen amb autobús cap a Rawalpindi per començar l'expedició pròpiament dita.

Tots els membres de l'expedició a la Sala Noble

L'expedició a la Diputació de Girona

2005-05-25T15:17:00.000+02:00

Font: Diputació de Girona
Una expedició formada per Ferran Rotllan, Andreu Vidal, Josep Roura, Joan Cardona i Alfons Gaston intentarà aquest estiu conquerir el Gasherbrum II, un cim de 8.035 metres situat al nord del Pakistà. L'expedició, que compta amb el suport de la Diputació de Girona, s'ha presentat al Saló de Plens de la Corporació en un acte en què han assistit tres dels expedicionaris -Ferran Rotllan, Andreu Vidal i Joan Cardona-, acompanyats del diputat d'Esports, Robert Fauria.L'expedició tindrà una durada d'uns dos mesos aproximadament (del 14 de juny al 7 d'agost). Els seus membres tenen una llarga experiència en escalada i muntanyisme. En el document adjunt es pot consultar la trajectòria de cadascun d'ells en aquest àmbit. També s'adjunta una fotografia de l'acte de presentació de l'expedició.

Una representació de l'expedició a la Diputació de Girona amb el Diputat d'Esports Robert Fauria